26/9/11


Defensant els colors acadèmics
L’orgull d’ésser de Medicina de la UdL
( ... i de l’Arnau i del Santa Maria)



Ens semblava una obvietat, i pot semblar estrany expressar-ho en plena crisi i retallades, però deixeu-nos dir amb un llenguatge que pot semblar cursi i lluny del llenguatge de la fatxenderia de certs gestors, autèntics taurons de la nostra sanitat: estimem la Facultat de Medicina i estimem la nostra Universitat. I també els nostres hospitals de referència: l’Arnau i el Santa Maria.
Però aquest orgull d’ésser estudiants o professors de la Facultat de Medicina de la UdL hauria de ser l’actitud emocionalment positiva, no només de la nostra redacció de premsa, sinó de tota la nostra comunitat universitària i hospitalària.
Per això, per defensar la institució i els seus estudis, hem de criticar els nostres gestors i els nostres docents, si les coses no van bé. La informació, la crítica, el debat, el posar negre sobre blanc, el donar la cara per enriquir la nostra Facultat està en la direcció constructiva de fer més grans i professionals els nostres estudis.
Els que serem metges, els que fem de metges i docents exercint diàriament la nostra professió, que recordem-ho és vocacional, ens interessa que la Facultat de Medicina de la UdL i els nostres hospitals tinguin prestigi, siguin de referència, siguin innovadors i funcionin com un rellotge suís.
I això tots sabem que no passa: estem a la tercera setmana acadèmica del curs i hem viscut episodis amb planificacions deficients i professors que no compleixen. Però això, increïblement ha estat una anècdota. El de més gruix és la desnaturalització que alguns professors estant fent del Pla de Bolonya. N’hi ha que es passen el dia a l’aula criticant el Pla, d’altres el boicotegen a la japonesa o sigui el col·lapsen, potenciant qualsevol contradicció fins la relantització i d’altres repeteixen els mateixos continguts de la Llicenciatura al Grau, sense haver-los adaptat didàcticament. Tenim alguns professors analògics amb un pla digital.
Però siguem positius i pràctics, tot això passarà. D’aquí un temps, ningú es recordarà d’aquests gestors i d’aquests que no estant digerint la transició pedagògica en medicina. I recordar-los-hi que ni la Universitat, ni la Facultat, són seves. El que quedarà serà la Facultat mil·lenària, el nostre esforç i maduració personal i professional, i els nostres títols acadèmics que sempre ens acompanyaran; per tant ens convé prestigiar les nostres institucions i defensar unitàriament els nostres colors acadèmics. Ens hi va la nostra formació actual i la projecció futura. n
LO CAMPUS  MÈDIC número 2  Editorial